Sembla que fos ahir quan celebràvem a Palau d'Anglesola la diada de Sant Jordi 2013. Gairebé un any ha transcorregut des de llavors, quan els veterans cavallers i princeses GRManes ens lliuraven les memòries de GRManía, en forma de llibre. Meravellosa i genuïna recopilació d'esdeveniments, d’imatges, cròniques, poemes, anècdotes i curiositats que conformen la identitat, única, d’aquesta colla de "bojos" caminants: divertida, alegre, heterogènia, culta, respectuosa, tolerant i inigualable com cap altre. Llarga vida a GRmanía!
Un altre any per anar omplint la motxilla de la vida; un munt més d'enriquidores experiències compartides, moments inoblidables, i... malauradament... també algunes penes. Vivències per afegir al prolífic i enriquidor transitar GRMano. Vida en definitiva, doncs la vida no és sinó un esdevenir de fets i situacions, encerts i errades, somnis i realitats en pos de la realització personal, per alguns anomenada, també, felicitat. Particularment, jo sóc d'aquells que creuen que la felicitat no emana de l’absència de problemes, dificultats, entrebancs o obstacles al camí, sinó de la manera cóm les vivim, acceptem, i sobre tot, cóm les superem; depenent, doncs, de l'assimilació que d'aquests fets i esdeveniments en fem cadascun, el nostre caminar en pos de la felicitat serà més o menys transitable.
Ja tenim aquí un altre cop la Diada de Sant Jordi per commemorar la mort d'aquest Sant, el 23 d'abril de l'any 303. Quants dracs, cavallers, princeses i roses hauran caigut pansits des d’aquell 1436, en el qual, a petició de les Corts Catalanes, es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte, tot i que no va ser efectiva fins el 1456. A la popularitat del sant hi van contribuir els monarques Pere el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i Pere el Cerimoniós.
Per aquells desmemoriats, us recordo què ... tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels ENAMORATS, per tant, ja no tindreu excusa si en arribar el citat dia el vostre estimat o estimada no rep el que li pertoca (llibre o rosa).
Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses va caure en desús durant una llarga època, fins que es va restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat de Catalunya presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917).
A partir del segle XX es va celebrar l'altra festa que avui dia s'associa amb el patró de Catalunya, el Dia del Llibre. Va ser, però, l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel i Andrés, aleshores establert a Barcelona i director de l'Editorial Cervantes, qui va proposar a la Cámara Oficial del Libro de Barcelona i al Gremio de Editores y Libreros celebrar una festa per promoure i difondre el llibre a Catalunya. El dia escollit va ser el 7 d'octubre de 1927.
El 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria, doncs, el 23 d'abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb l'enterrament de Miguel de Cervantes i de la mort del dramaturg William Shakespeare el 1616. A més, Josep Pla, el 1981, també moriria en la mateixa data. La festa des d'un bon principi va contribuir decisivament a donar un fort impuls a la producció i comercialització del llibre en català i no es va aturar ni tan sols durant la guerra civil espanyola.
El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor.
Avui doncs, aprofitaré, la meva agosarada inconsciència d'escrivà de "pacotilla", intentant no embrutar la memòria dels genis de les lletres, per lloar el paper inigualable de les precioses flors que embelleixen el Jardí de GRManía. Sí estimades... totes vosaltres! “les nostres roses”: les roses de nom, les de mirada, les rosses de cabell, les d’esperit, les compressives, les solidàries, les del bon humor, les de l’amistat... totes sense excepció, doncs sou vosaltres, noies, l’alegria de la "huerta"! Sense vosaltres, res no seria igual...l'hort mai floriria!
Sí...ja sé que sovint, aquest quixotesc "plumilla", us manté a l’anonimat a les seves cròniques (quan no a l’oblit) però creieu-me si us dic que no és aquesta la meva intenció, ni tinc cap mena d’interès en amagar les vostres joioses aventures, no! Simplement es degut a que desconec el que succeeix dins el grup en el qual transiteu la majoria de vosaltres durant les etapes. Així doncs, perdoneu la meva ignorància, disculpeu la meva parcialitat i deixeu-me convertir, momentàniament, en un imaginari drac BO, per regalar-vos, en nom de GRMania, la més delicada FLOR multicolor nascuda de l'admiració, reconeixement, gratitud i respecte.
Si com diuen alguns savis, darrera d’un gran home sempre hi ha una gran dona, darrera, o davant...ves a saber, d’aquesta gran colla sempre ha hagut i hi haurà un gran grup de dones. Va per totes vosaltres PRINCESES!
Un altre any per anar omplint la motxilla de la vida; un munt més d'enriquidores experiències compartides, moments inoblidables, i... malauradament... també algunes penes. Vivències per afegir al prolífic i enriquidor transitar GRMano. Vida en definitiva, doncs la vida no és sinó un esdevenir de fets i situacions, encerts i errades, somnis i realitats en pos de la realització personal, per alguns anomenada, també, felicitat. Particularment, jo sóc d'aquells que creuen que la felicitat no emana de l’absència de problemes, dificultats, entrebancs o obstacles al camí, sinó de la manera cóm les vivim, acceptem, i sobre tot, cóm les superem; depenent, doncs, de l'assimilació que d'aquests fets i esdeveniments en fem cadascun, el nostre caminar en pos de la felicitat serà més o menys transitable.
Ja tenim aquí un altre cop la Diada de Sant Jordi per commemorar la mort d'aquest Sant, el 23 d'abril de l'any 303. Quants dracs, cavallers, princeses i roses hauran caigut pansits des d’aquell 1436, en el qual, a petició de les Corts Catalanes, es va proposar convertir aquesta data en festa de precepte, tot i que no va ser efectiva fins el 1456. A la popularitat del sant hi van contribuir els monarques Pere el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i Pere el Cerimoniós.
Per aquells desmemoriats, us recordo què ... tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels ENAMORATS, per tant, ja no tindreu excusa si en arribar el citat dia el vostre estimat o estimada no rep el que li pertoca (llibre o rosa).
Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses va caure en desús durant una llarga època, fins que es va restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat de Catalunya presidida per Enric Prat de la Riba (1914-1917).
A partir del segle XX es va celebrar l'altra festa que avui dia s'associa amb el patró de Catalunya, el Dia del Llibre. Va ser, però, l'escriptor i editor valencià Vicent Clavel i Andrés, aleshores establert a Barcelona i director de l'Editorial Cervantes, qui va proposar a la Cámara Oficial del Libro de Barcelona i al Gremio de Editores y Libreros celebrar una festa per promoure i difondre el llibre a Catalunya. El dia escollit va ser el 7 d'octubre de 1927.
El 1929, en plena Exposició Internacional de Barcelona, els llibreters van sortir al carrer i la iniciativa va tenir tant èxit que es va decidir canviar la data. El nou Dia del Llibre seria, doncs, el 23 d'abril, una data primaveral i que, a més, coincidia amb l'enterrament de Miguel de Cervantes i de la mort del dramaturg William Shakespeare el 1616. A més, Josep Pla, el 1981, també moriria en la mateixa data. La festa des d'un bon principi va contribuir decisivament a donar un fort impuls a la producció i comercialització del llibre en català i no es va aturar ni tan sols durant la guerra civil espanyola.
El 15 de novembre de 1995, la Conferència General de la UNESCO va decretar el 23 d'abril com a Dia Internacional del Llibre i del Dret d'Autor.
Avui doncs, aprofitaré, la meva agosarada inconsciència d'escrivà de "pacotilla", intentant no embrutar la memòria dels genis de les lletres, per lloar el paper inigualable de les precioses flors que embelleixen el Jardí de GRManía. Sí estimades... totes vosaltres! “les nostres roses”: les roses de nom, les de mirada, les rosses de cabell, les d’esperit, les compressives, les solidàries, les del bon humor, les de l’amistat... totes sense excepció, doncs sou vosaltres, noies, l’alegria de la "huerta"! Sense vosaltres, res no seria igual...l'hort mai floriria!
Sí...ja sé que sovint, aquest quixotesc "plumilla", us manté a l’anonimat a les seves cròniques (quan no a l’oblit) però creieu-me si us dic que no és aquesta la meva intenció, ni tinc cap mena d’interès en amagar les vostres joioses aventures, no! Simplement es degut a que desconec el que succeeix dins el grup en el qual transiteu la majoria de vosaltres durant les etapes. Així doncs, perdoneu la meva ignorància, disculpeu la meva parcialitat i deixeu-me convertir, momentàniament, en un imaginari drac BO, per regalar-vos, en nom de GRMania, la més delicada FLOR multicolor nascuda de l'admiració, reconeixement, gratitud i respecte.
Si com diuen alguns savis, darrera d’un gran home sempre hi ha una gran dona, darrera, o davant...ves a saber, d’aquesta gran colla sempre ha hagut i hi haurà un gran grup de dones. Va per totes vosaltres PRINCESES!
Per l'Antonia, l'Angels, Mª Angels, Anna, Aurelia, Blanca, Cati, Carme, Chary, Charo, Dolors, Fàtima, les dues Fines, Isabel, Itziar, Jackie, les tres Maries, Maribel, les Montses, Nuria, Paquita, el trio de Roses, Rosario, Roser, Sonsoles, Tessa,Teresa i ... com no.. per la meva dona, la Isabel, que cada dia CARREGA amb mi, amb les meves neures i les meves espines. Una Santa com diu la Maribel!
Avui, però, permeteu-me la llibertat de fer una menció especial a una de les nostres veteranes i sempre estimades flors GRManíaques. Diversos motius justifiquen tal llicència:
Avui, però, permeteu-me la llibertat de fer una menció especial a una de les nostres veteranes i sempre estimades flors GRManíaques. Diversos motius justifiquen tal llicència:
El primer lloc, per agrair-li la seva constant i assídua participació en les rutes i sortides de GRManía, doncs ella ha de matinar bastant més que molts nosaltres per poder arribar amb puntualitat a la sortida. En segon lloc, per la seva inestimable i desinteressada col·laboració en molts dels actes que s'organitzen dins el grup i, en el cas concret d'avui, per les gestions relacionades amb l'adquisició del llibre amb el qual serem (o això espero) obsequiats d'aquí un estona. I en tercer lloc, per tal de fer-li saber (si és que no ho sap ja) que tots i totes nosaltres som al seu costat en aquest durs moments de la vida, i que pot comptar amb el nostre recolzament ...oi que si companys/es? quan ho necessiti. Gràcies Ana Mª en nom de GRManía.
De totes maneres, m'encantaria que entre "tanta princesa"... sorgís alguna atrevida bruixa... VALENTA, TAFANERA o CURIOSA. (com vulgueu), que fes un pas endavant i, de tant en tant, se n'anés de la llengua una miqueta. Que d'amagat, em fes cinc cèntims de qualsevol tipus d’informació privilegiada i/o d'allò que succeeix al vostre entorn, a les etapes.Per així poder “despotricar”, convenientment i amb coneixement de causa, de les aventures i desventures de totes vosaltres, faltaria més!. Val a dir, però, que "INTENTARÉ" ser una tomba i no desvetllar les fonts d'informació, i fins i tot us puc "QUASI" assegurar que de la meva boca no sortirà el nom de la ingrata "delatora": sempre i quan, això sí, em suborni com Déu mana, tot sigui dit!
En nom del Sant Jordi de GRManía, la més preuada rosa per a totes vosaltres, PRINCESES!
De totes maneres, m'encantaria que entre "tanta princesa"... sorgís alguna atrevida bruixa... VALENTA, TAFANERA o CURIOSA. (com vulgueu), que fes un pas endavant i, de tant en tant, se n'anés de la llengua una miqueta. Que d'amagat, em fes cinc cèntims de qualsevol tipus d’informació privilegiada i/o d'allò que succeeix al vostre entorn, a les etapes.Per així poder “despotricar”, convenientment i amb coneixement de causa, de les aventures i desventures de totes vosaltres, faltaria més!. Val a dir, però, que "INTENTARÉ" ser una tomba i no desvetllar les fonts d'informació, i fins i tot us puc "QUASI" assegurar que de la meva boca no sortirà el nom de la ingrata "delatora": sempre i quan, això sí, em suborni com Déu mana, tot sigui dit!
En nom del Sant Jordi de GRManía, la més preuada rosa per a totes vosaltres, PRINCESES!
Moltes gràcies, un magnífic escrit que ens puja l'autoestima... per la part que ens toca!!!
ResponderEliminarDe res Maria.
EliminarCrec que us ho heu ben guanyat!